|          

La Generalitat de Catalunya no reduirà a curt termini el cabal d'emergència del Ter

El Govern, des de principis de febrer d'enguany i a través d'Acord de Govern, aplica els cabals d'emergència en els rius Muga i Ter, amb l'objectiu de preservar més aigua als embassaments de les conques internes. Inicialment, el cabal d'emergència al Ter està acordar en 600 l/s, però es va acordar fer la disminució en tres graons: 1400 l/s, 1000 l/s i 600 l/s. De moment, només s'han fet les dues primeres reduccions, i no s'han abaixat els cabals fins als 600 l/s. 

Aquestes hidropuntes es fan dos cops per setmana i durant sis hores en cada maniobra. En el cas del Ter, 3.000 litres per segon, i a la Muga, 300 litres per segon.

La secretària d'Acció Climàtica, Anna Barnadas, ha fet balanç de les maniobres que s'estan fent en el riu Ter des de la presa del Pasteral. Des del mes de febrer fins l'actualitat, s'han aplicat catorze hidropuntes i se n'han produït dues de naturals. En el riu la Muga s'han dut a terme un total de 17 crescudes, més dues produïdes de manera natural.

De moment, amb les valoracions dels seguiments al medi per avaluar els possibles impactes ocasionats, no es preveu aplicar la tercera reducció dels cabals mínims d’emergència de 600 l/s.

Aquesta proposta s’ha analitzat amb profunditat tècnicament pel que fa a l’optimització de la gestió de l’aigua com aquella que té relació amb la conservació mediambiental de l’entorn. 

D’altra banda, l’ACA va posar en marxa la xarxa de seguiment de sequera, formada per 27 punts de control en l’àmbit de les conques internes. En aquests punts s’hi prenen mostres addicionals de paràmetres fisicoquímics i dels principals indicadors biològics com algues diatomees, macroinvertebrats aquàtics i peixos. El pressupost d’adjudicació és proper als 138.000 euros. 

La intensificació del mostreig per sequera complementa la campanya planificada, aprofita els punts de control existents per poder tenir la perspectiva temporal, incrementant la freqüència de la presa de mostres i els elements de qualitat a mesurar.

Les tasques no consistiran només en la presa de mostres, sinó que també es documentarà l’activitat mitjançant càlculs de mètriques i índexs de qualitat biològica i hidromorfològica específics, presa de fotografies i informes d’evolució, a banda del treball derivat i necessari de laboratori.

Aquest treball rigorós farà possible l’obtenció de dades de qualitat i permetrà fer una anàlisi de resultats i una interpretació ben ajustada per poder diagnosticar possibles problemes de qualitat al medi intensificats per la sequera i el cabal reduït als sistemes naturals

 

La Generalitat de Catalunya no reduirà a curt termini el cabal d'emergència del Ter

La Generalitat de Catalunya no reduirà a curt termini el cabal d'emergència del Ter

El Govern, des de principis de febrer d'enguany i a través d'Acord de Govern, aplica els cabals d'emergència en els rius Muga i Ter, amb l'objectiu de preservar més aigua als embassaments de les conques internes. Inicialment, el cabal d'emergència al Ter està acordar en 600 l/s, però es va acordar fer la disminució en tres graons: 1400 l/s, 1000 l/s i 600 l/s. De moment, només s'han fet les dues primeres reduccions, i no s'han abaixat els cabals fins als 600 l/s. 

Aquestes hidropuntes es fan dos cops per setmana i durant sis hores en cada maniobra. En el cas del Ter, 3.000 litres per segon, i a la Muga, 300 litres per segon.

La secretària d'Acció Climàtica, Anna Barnadas, ha fet balanç de les maniobres que s'estan fent en el riu Ter des de la presa del Pasteral. Des del mes de febrer fins l'actualitat, s'han aplicat catorze hidropuntes i se n'han produït dues de naturals. En el riu la Muga s'han dut a terme un total de 17 crescudes, més dues produïdes de manera natural.

De moment, amb les valoracions dels seguiments al medi per avaluar els possibles impactes ocasionats, no es preveu aplicar la tercera reducció dels cabals mínims d’emergència de 600 l/s.

Aquesta proposta s’ha analitzat amb profunditat tècnicament pel que fa a l’optimització de la gestió de l’aigua com aquella que té relació amb la conservació mediambiental de l’entorn. 

D’altra banda, l’ACA va posar en marxa la xarxa de seguiment de sequera, formada per 27 punts de control en l’àmbit de les conques internes. En aquests punts s’hi prenen mostres addicionals de paràmetres fisicoquímics i dels principals indicadors biològics com algues diatomees, macroinvertebrats aquàtics i peixos. El pressupost d’adjudicació és proper als 138.000 euros. 

La intensificació del mostreig per sequera complementa la campanya planificada, aprofita els punts de control existents per poder tenir la perspectiva temporal, incrementant la freqüència de la presa de mostres i els elements de qualitat a mesurar.

Les tasques no consistiran només en la presa de mostres, sinó que també es documentarà l’activitat mitjançant càlculs de mètriques i índexs de qualitat biològica i hidromorfològica específics, presa de fotografies i informes d’evolució, a banda del treball derivat i necessari de laboratori.

Aquest treball rigorós farà possible l’obtenció de dades de qualitat i permetrà fer una anàlisi de resultats i una interpretació ben ajustada per poder diagnosticar possibles problemes de qualitat al medi intensificats per la sequera i el cabal reduït als sistemes naturals