Política

Un total de 5,7 milions de catalans i catalanes estan cridats a les urnes aquest diumenge per a les eleccions al Parlament de Catalunya 2024. Es tracta d'un cens electoral rècord, mig milió més que fa 25 anys i 130.773 persones més que en les últimes eleccions al Parlament. Aquestes eleccions seran les que registren un cens més alt de les 14 que s'han celebrat des de la Transició. D'aquestes eleccions, també destaca que hi ha la xifra més alta de nous electors per haver complert 18 anys en dues dècades; 243.004 joves s'han incorporat al cens respecte fa tres anys. Pel que fa a la comarca de la Selva, el nombre de persones cridades a les urnes serà de 119.722.

En total, una vintena de candidatures polítiques diferents es presenten el 12-M. Amb tot, els partits ja presents al Parlament català que aspiren a reeditar la representació parlamentària són : PSC, ERC, Junts, Vox, CUP, comuns, Ciutadans i PP. Segons les enquestes, tots repetiran menys Ciutadans, partit ja pràcticament extint en l'àmbit estatal i local i que podria quedar fora amb una gran davallada.

En les últimes eleccions, el grup de Junts va aconseguir el 29,5% dels vots a la Selva, seguit d'ERC i el PSC. Avui, divendres, finalitza la campanya electoral: demà serà la jornada de reflexió, abans que diumenge la ciutadania prengui la decisió final a les urnes.

El govern ha decidit que els 202 municipis de 14 comarques que depenen del sistema Ter-Llobregat passin de la fase d'emergència a la d'excepcionalitat per sequera, ja que els embassaments d'aquest sistema ja superen el 25% de capacitat gràcies a les pluges de les últimes setmanes. A la Selva, seran 7 municipis que canviaran de fase, fet que des del consell comarcal de la selva han valorat positivament, però manifesten que es mantindran alerta.

Plaja ha estat l'encarregada d'anunciar el canvi de fase al sistema Ter-Llobregat que permet rebaixar les restriccions, i ho ha atribuït a les pluges, però també a les mesures d'estalvi i d'aprofitament d'aigua posades en marxa. 

La portaveu del govern ha admès que la sequera no s'ha acabat, però que "els números" permeten rebaixar les restriccions, i ha afegit que ja van dir que no les allargarien "ni un dia més del que fos necessari".

El canvi d'emergència a excepcionalitat al sistema Ter-Llobregat està previst que es publiqui dilluns al Diari Oficial de la Generalitat, el DOGC, de manera que serà efectiu a partir d'aquell moment. 

La fi de l'emergència no suposa la suspensió de les restriccions, però si canvia la situació d'alguns municipis, ja que passaran a estar en excepcionalitat, un escenari que suposa augmentar de 200 a 230 el consum màxim per persona i habitant. Ara bé, aquesta decisió ha estat criticada per experts que l'han qualificada de "precipitada" i "poc prudent". També l'han criticada alguns partits de l'oposició, que l'han titllada d'electoralista.

La consellera de Territori, Ester Capella i Farré, ha anunciat avui a l’alcalde de Lloret de Mar, Adrià Lamelas Martínez, l’aprovació d’obres d’emergència per reparar el passeig de Fenals de la localitat, molt malmès pels darrers temporals, per un import aproximat d’1,8 MEUR. Una vegada signada la resolució d’emergència, s’encarregarà a l’empresa pública Infraestructures.cat la licitació i adjudicació dels treballs que, un cop iniciats, hauran de finalitzar en un termini de dos mesos. D’aquesta manera, s’espera afectar el mínim possible la temporada alta de bany.

Els treballs d’emergència previstos pel Departament de Territori consistiran en la substitució de 250 metres lineals de mur de contenció per reparar tant el tram de passeig esfondrat com els contigus, també en risc de caiguda. El nou mur de contenció que es construirà tindrà la mateixa estructura que es va adoptar en unes tasques puntuals de reparació que es van fer després del temporal Glòria de 2020, i que han resistit molt bé aquests darrers episodis.

Igualment, es reposaran els serveis públics afectats, com ara el clavegueram, l’enllumenat i els serveis d’aigua potable. Per tal de garantir l’ús de la zona durant la temporada de bany, també es preveu aportar sorra de platja per cobrir la protecció d’escullera.

Els passejos marítims es construeixen sobre domini públic maritimoterrestre, que és titularitat de l’Estat i, per tant, l’actual Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic és el responsable ordinari del seu manteniment i reparació. No obstant, la Generalitat de Catalunya va demanar concessions d’ocupació del domini públic maritimoterrestre per construir alguns passejos marítims durant les dècades dels 80 i 90, entre ells, el passeig de la platja de Fenals.

El Consell Comarcal de la Selva està duent a terme un pla d'inversió a les cuines dels menjadors escolars de la comarca per un import superior als 100.000 euros. Aquestes inversions es consensuen amb les comunitats educatives de cada escola a través de les comissions de menjador. Algunes de les actuacions de millora ja s'han iniciat, com és el cas de l'Escola Jacint Verdaguer a Sils.

L’ens comarcal gestiona 25 menjadors escolars d’escoles públiques de la Selva, a partir de la delegació de competències feta pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.

Aquests menjadors són gestionats per diverses empreses especialitzades del sector, mitjançant 10 contractes de concessió de serveis. Cada curs escolar, aquestes empreses aporten un cànon al Consell Comarcal que serveix per finançar les inversions d’actualització i millora de la maquinària de les cuines.

La consellera d’Educació, Ester Soms, ha explicat que “any rere any, des de l’ens selvatà s’intenta dur a terme diverses actuacions de manteniment i millora de les cuines i, també dels espais on els alumnes dinen”. Aquestes actuacions, tal com ha explicat Soms, es fan conjuntament amb els municipis ja que les inversions a les cuines, en moltes ocasions, han d’anar acompanyades amb d’altres actuacions que comporten millores i l’adequació d’aquests espais.

Ester Soms, ha recordat que ja durant l’any 2023 es va fer una inversió en diverses escoles per un import de 43.000 euros, i aquest 2024 està previst invertir al voltant de 60.000 euros més. Entre d’altres, les inversions s’han centrat en la renovació de diversos forns de convecció, marmites, congeladors i neveres verticals, mobiliari d’acer inoxidable i taquilles per al personal que treballa en el servei.

Des de l'ens selvatà han reafirmat el seu compromís amb la millora contínua de la qualitat dels serveis educatius, assegurant que les necessitats bàsiques dels estudiants són satisfetes en un entorn que promou la seva salut i benestar.

El Govern, des de principis de febrer d'enguany i a través d'Acord de Govern, aplica els cabals d'emergència en els rius Muga i Ter, amb l'objectiu de preservar més aigua als embassaments de les conques internes. Inicialment, el cabal d'emergència al Ter està acordar en 600 l/s, però es va acordar fer la disminució en tres graons: 1400 l/s, 1000 l/s i 600 l/s. De moment, només s'han fet les dues primeres reduccions, i no s'han abaixat els cabals fins als 600 l/s. 

Aquestes hidropuntes es fan dos cops per setmana i durant sis hores en cada maniobra. En el cas del Ter, 3.000 litres per segon, i a la Muga, 300 litres per segon.

La secretària d'Acció Climàtica, Anna Barnadas, ha fet balanç de les maniobres que s'estan fent en el riu Ter des de la presa del Pasteral. Des del mes de febrer fins l'actualitat, s'han aplicat catorze hidropuntes i se n'han produït dues de naturals. En el riu la Muga s'han dut a terme un total de 17 crescudes, més dues produïdes de manera natural.

De moment, amb les valoracions dels seguiments al medi per avaluar els possibles impactes ocasionats, no es preveu aplicar la tercera reducció dels cabals mínims d’emergència de 600 l/s.

Aquesta proposta s’ha analitzat amb profunditat tècnicament pel que fa a l’optimització de la gestió de l’aigua com aquella que té relació amb la conservació mediambiental de l’entorn. 

D’altra banda, l’ACA va posar en marxa la xarxa de seguiment de sequera, formada per 27 punts de control en l’àmbit de les conques internes. En aquests punts s’hi prenen mostres addicionals de paràmetres fisicoquímics i dels principals indicadors biològics com algues diatomees, macroinvertebrats aquàtics i peixos. El pressupost d’adjudicació és proper als 138.000 euros. 

La intensificació del mostreig per sequera complementa la campanya planificada, aprofita els punts de control existents per poder tenir la perspectiva temporal, incrementant la freqüència de la presa de mostres i els elements de qualitat a mesurar.

Les tasques no consistiran només en la presa de mostres, sinó que també es documentarà l’activitat mitjançant càlculs de mètriques i índexs de qualitat biològica i hidromorfològica específics, presa de fotografies i informes d’evolució, a banda del treball derivat i necessari de laboratori.

Aquest treball rigorós farà possible l’obtenció de dades de qualitat i permetrà fer una anàlisi de resultats i una interpretació ben ajustada per poder diagnosticar possibles problemes de qualitat al medi intensificats per la sequera i el cabal reduït als sistemes naturals

La directora general de Joventut de la Generalitat de Catalunya, Rut Ribas, va visitar l'Oficina Jove del Consell Comarcal de la Selva i diferents espais juvenils de la comarca. A més, es va reunir amb el conseller de Joventut de l'ens selvatà, Roger Puigdevall, l'alcaldessa de Santa Coloma de Farners, Carme Salamaña; i el coordinador de l'Oficina, Xavi Amat. L'objectiu de la visita era conèixer de primera mà les instal·lacions i les activitats que es desenvolupen, així com escoltar i prendre nota de les necessitats exposades pels tècnics i tècniques de joventut.

Durant la reunió es van repassar tots els serveis i els projectes que s'ofereixen des de l'Oficina Jove del Consell Comarcal de la Selva, a més se li va donar a conèixer quines són les dades de l'Oficina. Des del Consell han destacat l'entesa i la bona coordinació entre els dos organismes, ja que per l'ens selvatà el benestar del jovent és clau pel desenvolupament de la comarca.