Societat

En un esforç conjunt per preservar la seva memòria històrica, els veïns de Bescanó, Vilanna, Sant Julià del Llor, Bonmatí i Anglès, juntament amb diverses entitats, han llançat una campanya que ha aconseguit reunir més de 900 firmes a favor de la restauració de l'emblemàtica estació de Vilanna. Aquest punt neuràlgic de connexió i desenvolupament va estar en funcionament des de la seva inauguració el 1902 fins al tancament el 1969, i la seva restauració simbolitza un pas fonamental per recuperar part del patrimoni de la comunitat.

L’any 1897 la companyia de tren The Olot & Gerona Railway Company Ltd. basteix provisionalment un baixador a Vilanna que més endavant, el 1902, es convertirà en estació de tren mitjançant la construcció d’una edificació de dues plantes: la de baix, per a sala d’espera i serveis, i la de dalt, per a habitacions. L’edifici, de 44 m2 per planta, es prolongava amb un moll cobert de 56 m2. A més, hi havia un moll descobert de 300 m2 que servia de via morta.

L’estació de Vilanna-Bonmatí era una de les més singulars de la línia, ja que, a causa del lloc angost en què estava situada, es va haver d’edificar pràcticament sobre el llit del riu, amb alguns annexos suspesos i aguantats mitjançant bigues sobre la llera.

La campanya de recollida de signatures continua activa, i tots aquells que vulguin participar-hi poden fer-ho a l'Ateneu de Bescanó, on s'habilitaran espais per signar cada tarda a partir de les 18 hores, així com els dissabtes al matí i tarda, i els diumenges al matí.

Aquest esforç ciutadà no només cerca la restauració física de l'estació, sinó que també pretén assegurar un llegat que inspiri i eduqui les generacions futures sobre la història i el desenvolupament de la regió. La comunitat espera que la seva iniciativa sigui escoltada i recolzada per les autoritats competents, per tal de tornar a aquest lloc històric la seva dignitat i valor patrimonial.

Aquest mes d'octubre, l'Ajuntament de Caldes de Malavella organitza la primera edició del Speed Dating Laboral', és a dir, una jornada de cites ràpides enfocades a poder trobar un lloc de feina. L'objectiu és posar en contacte empreses que estan buscant incorporar professionals per a diversos llocs de treball, amb candidats i candidates que estan cercant feina.

La diferència respecte d'altres experiències, és que les trobades tenen un temps fixat. Això permet poder entrevistar-se amb més d'una persona durant un espai de temps, de manera que les possibilitats de poder trobar feina es multipliquen, al haver tractat amb més d'un sol interlocutor durant el mateix interval de temps.

La jornada començarà el dia 9 d'octubre amb una sessió formativa prèvia, que proporcionarà als participants les claus per afrontar amb èxit les entrevistes ràpides. Més tard, el dimecres 16 d'octubre, el Casino Municipal acollirà el primer Speed Dating Laboral, una oportunitat única per connectar amb empreses i descobrir noves possibilitats professionals.

Les inscripcions ja estan disponibles mitjançant el tràmit "Inscripció al Speed Dating laboral" disponible a la seu electrònica municipal o bé presencialment a l'Ajuntament. 

Aquest passat diumenge, l'Ajuntament de Blanes va organitzar la Festa dels Patrons de la Policia Local i Protecció Civil en una jornada molt emotiva. Enguany, l'acte va destacar per l'acomiadament del cap de Protecció Civil, Josep Lluís Pouy. Després de més de 30 anys de servei, el cap de Protecció Civil es jubila i deixa amb orgull un departament que va poder formar part des de la seva creació. Per això, els seus companys i companyes ha volgut agrair la seva dedicació des de fa tants anys.

Durant aquests anys ha estat pioner en molts aspectes. Josep Lluís Pouy treballa com a cap de Protecció Civil des de fa 30 anys, i des del 2008 s'encarrega de dirigir el Servei de Vigilància, Salvament i Socorrisme de les platges de Blanes. Un servei integrat per 25 socorristes aquàtics més agents cívics contractats directament per l'Ajuntament, i que s'integren com a personal propi, amb el plus d'efectivitat i coordinació que això suposa.

Una altra de les seves tasques més reconegudes tant a Blanes com arreu de Catalunya, l'estat espanyol i inclús a nivell internacional, és com a màxim responsable dels Plans d'Emergència que es fan per diversos esdeveniments. El més destacat, sense cap mena de dubte, és el què es posa en marxa amb motiu del Concurs Internacional de Focs d'Artifici de la Costa Brava, que implica la coordinació d'un centenar d'efectius policials, sanitaris, d'emergències i logística cadascuna de les cinc nits en què s'ofereixen els espectacles pirotècnics.

És membre de diversos organismes i associacions nacionals, estatals i internacionals relacionades amb les emergències i, entre d'altres distincions i reconeixements, és docent del màster universitari en counseling i intervenció en urgències, emergències i catàstrofes de la Universitat de Màlaga. Durant la seva intervenció va repassar la seva trajectòria a l'Ajuntament de Blanes, i va fer gala del seu tarannà agraint totes les i els companys de viatge amb què s'ha trobat al llarg de la seva singladura.

El torn de parlaments de l'acte institucional el va encetar precisament el cap de Protecció Civil, Josep Lluís Pouy, seguit poc després per l'inspector en cap de la Policia Local de Blanes, Francisco Javier Jarillo. Llavors va arribar el nucli central de l'Acte Institucional, el lliurament de sengles reconeixements i distincions per a diversos agents i oficials de la Policia Local de Blanes –alguns d'ells, per partida doble-, així com per d'altres persones.

Es van entregar a un total de 26 persones, i en el cas de les lliurades per la Policia Local corresponen a diverses actuacions i/o serveis que han tingut lloc els darrers 12 mesos. S'atorguen a actuacions que van més enllà de l'exigència i el deure professional, i suposen un grau d'implicació per contribuir a la resolució exitosa de la situació amb què s'enfronten. Totes les actuacions, ja siguin distincions o felicitacions, contribueixen a dignificar la tasca d'aquest cos, sovint criticada injustament per la ciutadania.

Les actuacions especialment reconegudes han inclòs enguany diversos casos. Un d'ells és l'atenció amb material sanitari propi de l'agent a un home ferit amb arma blanca; diverses detencions per tràfic de drogues efectuades gràcies a la perspicàcia dels agents; l'espectacular rescat d'una dona que s'havia quedat atrapada sota el seu propi vehicle a qui els agents van efectuar les maniobres de reanimació; o bé la detenció de tres persones realitzada poc temps després que havien protagonitzat un robatori amb violència d'un rellotge valorat en 34.750 €

La Policia Local de Blanes també va lliurar un reconeixement en forma d'escut de la Policia Local a Vanessa Ávalos, una infermera fora de servei que també va ajudar a contenir l'hemorràgia en el cas del ferit d'arma blanca, així com la mateixa distinció a les Brigades Municipals de l'Ajuntament. En aquest cas es va encarregar de recollir-lo el seu cap, Jordi Moreno, i es tractava d'agrair la col·laboració que la Policia Local sempre ha trobat en aquest departament de l'Ajuntament de Blanes.

Per la seva banda, el cap de Protecció Civil va lliurar cinc distincions en forma de diploma acompanyat d'un escut d'aquest departament. Dues d'elles van ser sengles felicitacions públiques pel tècnic d'emergències sanitàries Jaime Bonilla, i pel socorrista Medardo Pier Ávila, tots dos per la seva participació en el mateix cas: el rescat del nen que s'ofegava a una piscina. Els altres tres reconeixements van ser sengles agraïments per la seva continuada col·laboració amb el Departament de Protecció Civil: a David Castelló, infermer del SEM; Norma Rivas, coordinadora local de Creu Roja Blanes-Lloret-Tossa; i Salvador Manresa, de l'empresa Manresa & Fills.

El darrer reconeixement, però, va ser el més sentit, ja que va ser per Maria Llamas, l'altra membre de Protecció Civil amb qui Josep Lluís Pouy fan equip. La seva companya de departament també es jubilarà aviat, tot just un mes més tard que ho hagi fet el cap. Dues altres persones que van ser referenciades de manera especial durant l'acte van ser d'una banda l'ex cap de la Policia Local, Joan Garcia, i de l'altra un administratiu de la plantilla, Quim Pruna, que també es jubilarà aviat.

El conseller d'Empresa i Treball, Miquel Sàmper, i l'alcalde de Lloret de Mar, Adrià Lamelas, han presidit la II Nit del Turisme de Lloret, un esdeveniment clau que celebra l'excel·lència al sector turístic local amb el lliurament de diferents premis. Aprofitant l'acte, el conseller ha anunciat quin és el repte futur de la conselleria en els pròxims mesos.

El conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, ha destacat que Lloret de Mar “simbolitza la força i la vitalitat del sector turístic català, que és no només un motor econòmic, sinó també un element fonamental per a la cohesió social i cultural de la nostra societat”. El conseller ha posat en valor la bona tasca “dels professionals que, dia rere dia, fan possible que Lloret es mantingui com una destinació líder” i “la complicitat entre els residents de Lloret i aquells que ens visiten, els turistes”. Per Sàmper, aquesta complicitat “és clau per aconseguir un turisme respectuós i equilibrat, on l'hospitalitat es combina amb la cura del nostre entorn i la nostra identitat”.

En paraules del regidor de turisme, Frederic Guich, “aquesta nit es va recuperar l’any passat per posar en valor la gran feina dels professionals del teixit productiu lloretenc i destacar una manera de fer del nostre sector que, durant tots aquests any, manté l’atenció l’atenció al client i el seu tarannà pioner i innovador com a principals característiques”.

La II Nit del Turisme de Lloret de Mar va celebrar l'excel·lència al sector turístic, atorgant un total de 9 premis en diferents categories. Entre els premis, Jordi Frigola i Anna Martínez del Grup Delamar Frigola van rebre el premi a la Innovació, mentre que l'entitat mediambiental Xatrac va ser reconeguda pel seu Compromís Social. A més, Toni Planet va ser premiat com a Establiment Emblemàtic, i el pilot Miguel Molina va destacar a la categoria de Projecció Internacional. Mariona Ferrer va rebre el guardó per Comunicació Turística, i Maria Josep Martí va ser reconeguda com a Ambaixadora Local. Finalment, Joan Bernat va ser premiat a la categoria d'Emprenedoria per la seva tasca a Brava Grupo.

Finlament, entre els guardonats, destaquen Montserrat Sala, premiada per la seva notable trajectòria empresarial, i Pere Travaglia, reconegut com a destacat professional del sector lloretenc.

El proper dissabte 5 d'octubre, Vidreres s'allista per celebrar una nova edició de la Marató de Sang, que es durà a terme al gimnàs de l'escola Sant Iscle. Aquest esdeveniment, organitzat pel Banc de Sang i Teixits de Girona, té com a propòsit sensibilitzar la comunitat sobre la importància crucial de la donació de sang, especialment en els mesos crítics on la disponibilitat de donants tendeix a disminuir.

La Marató de Vidreres comptarà amb la participació de diverses entitats locals que amenitzaran la jornada solidària amb activitats i aportacions variades. També hi haurà col·laboradors que oferiran refrigeris als donants i lliuraran detalls com a mostra d'agraïment.

Les instal·lacions estaran obertes des de les 10 h del matí fins a les 21 h i tant el Banc de Sang com l'Ajuntament esperen la participació de més de 100 donants al llarg del dia. Amb aquesta iniciativa, es busca no només incrementar les reserves de sang sinó també fomentar l'esperit solidari i la col·laboració entre els habitants de Vidreres. La comunitat està convidada a sumar-se a aquesta causa noble i convertir-se en herois en donar sang.

Des del 9 de setembre i fins al 4 d'octubre, Caldes de Malavella està duent a terme la 21a campanya d'excavació paleontològica consecutiva al jaciment del Camp dels Ninots. Durant tots aquests anys, l'equip de recerca ha demostrat que als més de quaranta metres de profunditat de sediments lacustres acumulats en el cràter d'aquest volcà s'hi ha preservat un ecosistema complet, que permet inferir dades molt rellevants per conèixer la biodiversitat d'aquest moment de la història de la Terra.

Les diferents línies d'investigació que es duen a terme han posat al descobert una seqüència sedimentària contínua, molt ben conservada i amb un alt grau de resolució temporal, d’un període molt poc conegut i representat en el registre fòssil, però extremadament interessant, ja que correspon al moment immediatament anterior a les dinàmiques glaciars i interglaciars que caracteritzen el clima mediterrani actual.

Durant aquesta campanya, que seguirà amb l'excavació dels nivells paleontològics més rellevants descoberts fins ara, es continuarà treballant a la zona de Ca n'Argilera, amb especial atenció als nivells 10 i 11, on en campanyes anteriors s'han trobat tant restes de petits i grans vertebrats com una gran quantitat de material paleobotànic que ajuda a reconstruir l'ecosistema de l'època.

Aquest any, l'equip de 12 persones format per experts de diverses universitats catalanes i d'altres centres de recerca de renom continuarà amb aquesta tasca. L'objectiu és continuar aprofundint amb el coneixement de com era la vida fa 3,1 milions d'anys.

Aquesta campanya és una mostra més de la gran aposta de l'Ajuntament de Caldes de Malavella per conèixer i descobrir el patrimoni històric de la vila, una iniciativa que no només promou la recerca, sinó també la socialització del patrimoni cultural i natural que ha format part de la història local. Aquesta aposta ha contribuït a posar el jaciment del Camp dels Ninots en el mapa de la paleontologia internacional.

El pròxim divendres 27 de setembre, a les 18 h es durà a terme una jornada de portes obertes per tal de donar a conèixer el jaciment del Camp dels Ninots i les troballes més rellevants d’aquesta campanya. A càrrec dels investigadors responsables del jaciment, el visitant podrà observar també restes paleontològiques excepcionals procedents de campanyes anteriors i que han sigut restaurades durant aquests dies a l’Espai Aquae de Caldes de Malavella.

Aquesta campanya promet continuar desvetllant troballes significatives sobre l'evolució de la biodiversitat i el clima al Pliocè. L'equip de recerca ha descobert una de les seqüències sedimentàries millor conservades i rellevants per reconstruir les condicions paleoclimàtiques i paleoambientals d'Europa, amb una antiguitat de 3,1 milions d'anys.