|          

El casal d'estiu de Riudarenes, és un servei que ofereix l'Ajuntament a través d'un programa d'activitats lúdiques i pedagògiques adaptades als diferents grups d'edat. Aquesta setmana, l'ajuntament ha obert les inscripcions, per a totes aquelles famílies que vulguin inscriure's tant al casal que s'ofereix al centre del poble com a Can Fornaca.

El casal d'estiu de Riudarenes acollirà nens i nenes de 3 a 12 anys, i es distribuiran en grups segons les edats i curs. Pel que fa a les places, al Centre del Poble podrà acollir màxim 39 infants i a Can Fornaca 10. L'empresa 'Diversport' s'encarregarà del desenvolupament de les activitats, encarades a endinsar-se en un emocionant viatge espacial que portarà a tots els infants a descobrir els secrets de l'Univers.

Visitaran el planeta Experillal, ple d'experiments i manualitats, el planeta Attlàctic, conegut per les seves pintures i escultures, el planeta Coopetiva, on desenvoluparan habilitats socials i jocs d'equip, el planeta Adadptàrium, on els seus habitants ens ensenyaran esports i joves adaptats a tothom, el planeta Descoblactic, especialitzats en la natura i la descoberta del municipi, el planeta Luminaqua, ple d'activitats aquàtics, el planeta Reciclià, el planeta més verd i ecològic de tot el sistema i finalment, el planeta Brillatló on participaran en tota mena d'esports.

A més a més, es realitzaran dues sortides amb cost addicional, conjuntament amb els infants del casal de Sils:

- 16 de juliol: Salting Girona

- 30 de juliol: Aquadriver

Pel que fa als horaris, l'acollida serà de 08:00 h a 09:00 h, les activitats començaran de 09:00 h a 13:00 h, i el menjador de 13:00 h a 15:00 h.

Per obtenir més informació fes clic AQUÍ.

Amb l'objectiu d'impulsar el creixement econòmic local, l'Àrea de Promoció Econòmica de Vidreres ha treballat per a esdevenir un punt de referència des d'on brindar suport a empresaris, emprenedors, treballadors i aturats per a millorar la qualitat dels seus negocis o la seva situació laboral. Per això, després dels bons resultats obtinguts l'any 2023, enguany impulsaran una nova iniciativa d'interès pels empresaris locals.

Segons les dades recollides, el 2023 es van gestionar un total de 67 ofertes de treball a través del servei de promoció econòmica i es van assessorar 66 empreses de nova creació. A més, es va treballar activament amb la inserció laboral de 46 persones amb risc d'exclusió social mitjançant els programes especialitzats de la Fundació Gentis (MAIS, SOC-ORIENTA, SIOAS) i el Programa de Suport a les Dones en els Àmbits Rurals i Urbà del Grupo Hada.

També es va impulsar diverses activitats de formació empresarial i professional per a millorar les capacitats dels empresaris locals i augmentar la competitivitat del teixit empresarial de la zona.

El Regidor de Turisme i Reactivació Econòmica, Gerard Morgado, ha expressat la seva satisfacció amb els resultats aconseguits fins ara: "La feina de l'Àrea de Promoció Econòmica ha estat fonamental per dinamitzar l'activitat econòmica del municipi i donar suport als nostres empresaris i emprenedors. Seguirem treballant en aquesta línia per a mantenir el ritme de progressió".

Aquest 2024, l'Àrea de Promoció Econòmica de Vidreres té l'objectiu de continuar essent un motor clau per al desenvolupament local i seguirà treballant per acostar-se, encara més, als negocis. Alhora, també s'han compromès a ajudar als emprenedors i treballadors per poder assegurar que el municipi tingui una àrea de treball sòlida. 

Aquest mes de maig l'Ajuntament de Blanes ha convocat la primera edició del Premi Àuria Maresa. Es tracta d'un premi honorífic, sense dotació econòmica, ja que el què es pretén és fer un reconeixement públic a la persona que finalment sigui escollida pels mèrits obtinguts durant bona part de la seva vida. La iniciativa forma part dels actes que s'organitzaran a primers de juny amb motiu de la 'Setmana pels drets de la gent gran'.

La iniciativa forma part del seguit d'activitats que s'estan preparant des de l'Ajuntament de Blanes per celebrar la 'Setmana pels Drets de les Persones Grans' durant la primera quinzena de juny. S'emmarquen al voltant de la data del 9 de juny, el Dia Internacional de la Gent Gran, així com del 15 de juny, Dia Mundial de Sensibilització sobre el maltractament a la Gent Gran.

El candidat o candidata haurà de tenir més de 65 anys i vinculació amb el municipi blanenc. En aquest sentit, s'acceptaran candidatures proposades per terceres parts, entitats o persones que justifiquin la seva proposta. Alhora, no s'acceptaran autocandidatures. El termini per presentar candidatures s'esgota el pròxim divendres 31 de maig, i els requisits detallats es poden consultar a la pàgina web de l'ajuntament. https://www.blanes.cat/docweb/social.premisam

El premi per recompensar i honrar públicament les persones que hagin deixat una generosa i enriquidora empremta en la història de Blanes el va impulsar en la legislatura del 2015-2019 l'actual regidor de la Gent Gran, Mario Ros, durant la seva etapa com alcalde de Blanes. Posteriorment, la proposta per reactivar el Premi Àuria Maresa es va aprovar per unanimitat al ple municipal celebrat el setembre de l'any 2020.

El jurat que haurà de decidir la persona a qui es lliurarà el I Premi Àuria Maresa estarà format per un mínim de cinc persones i un màxim de 10, representatives de l'associacionisme i la vida activa de la gent gran de la ciutat. També en formarà part el regidor i la tècnica de l'àrea de referència i, en cas que un cop esgotat el termini de presentació de propostes no se n'hagi presentat cap, el jurat podrà presentar i valorar candidatures pel seu compte.

El sistema que s'ha dissenyat per a la suma de punts n'atorga un màxim de 21, dividits en quatre condicionants. La implicació participativa a la ciutat compta amb un màxim de 4 punts; la trajectòria personal en l'àmbit social, cultural i/o de les persones grans té un màxim de 6 punts, i es valora el lideratge de projectes d'interès per a la ciutat, l'impuls de canvis per millorar la realitat social i el compromís amb causes solidàries i altruistes.

Per la seva banda, els èxits en el seu camp de treball tenen un màxim de 6 punts per a obres, publicacions, reconeixements i premis atorgats. Per últim, en l'apartat d'altres mèrits, amb un màxim de 5 punts, s'hi inclouen altres aspectes a criteri del jurat, inclosos a la documentació que s'hagi presentat per recolzar una determinada candidatura.

El premi està simbolitzat en un objecte molt relacionat amb la temàtica i l'objectiu que té aquest reconeixement honorífic. Es tracta de la reproducció de l'escultura 'Llavor', una al·legoria a la gent gran creada per l'escultor blanenc Jordi Coll. L'obra llueix des de fa dècades davant del Centre Cívic i Comunitari del Casal de la Gent Gran Benet  Ribas, i el seu autor també és l'artífex dels guardons recentment lliurats amb motiu de la primera edició del Blanes Cota Brava International Film Festival.

Ja fa més d'un any que els ajuntaments de Blanes i Terrassa treballen conjuntament en el projecte RESIST, un pla pilot europeu d'adaptació al canvi climàtic, que a Catalunya compta amb un pressupost de 2'5 M€. Fa uns dies, l'Ajuntament de Blanes va aplegar una intensa jornada de treball per continuar avançant en les diferents propostes per crear mesures d'autoprotecció.

Així, hi ha el Departament d'Interior de la Generalitat, el Centre de Recerca Aplicada en Hidrometeorologia (CRAHI) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), el grup de recerca CareNet (IN3, Universitat Oberta de Catalunya), i l'empresa Hyds.

A la trobada d'ahir van participar una representació de tots aquests agents implicats, així com d'altres col·lectius relacionats amb la temàtica en estudi. Així, hi havia representants de la Policia Local de Blanes, Mossos d'Esquadra, Bombers de la Generalitat, Agents Rurals, Aigües de Blanes i Creu Roja. També es va comptar amb tècnics de les diferents àrees de l'Ajuntament de Blanes: enginyeria, acció social, urbanisme, medi ambient, promoció de la ciutat, etc

Durant la sessió de treball es va parlar d'un cas recent relacionat amb tot aquest àmbit: la inundació d'un càmping de Blanes per la intensa pluja caiguda el passat 30 d'abril. L'exemple va servir per extrapolar tant el sistema d'obtenció de dades, la mecànica de les alertes i els aspectes que es considera cabdals per l'objectiu en què s'està incidint a través del projecte RESIST.

Com utilitzar les dades per donar alertes, els models meteorològics de predicció, estratègies de resposta a situacions de crisi... En aquest darrer sentit, es va incidir especialment en la Comunicació del Risc Inclusiva, i es van donar els principals resultats d'una Enquesta de Resiliència Comunitària realitzada a Blanes i Terrassa.

A Catalunya s'està estudiant específicament com detectar amb més anticipació els efectes dels perills meteorològics, posant l'accent en desenvolupar mesures regionals, instruments polítics i solucions tecnològiques que atenguin les característiques de les diferents realitats territorials, donant especial atenció a les activitats i espais més vulnerables, com poden ser els càmpings i altres instal·lacions d'usos recreatius i turístics, així com a escoles, centres sanitaris i altres equipaments clau.

La directora general de Boscos i Gestió del Medi, Anna Sanitjas i Olea, la investigadora del CREAF, Mireia Banqué, i el sotsinspector del Cos d'Agents Rurals, Antoni Mestres, han donatconèixer aquest dimecres, les dades dels boscos afectats per sequera l'any 2023. Unes xifres que han marcat un rècord històric de boscos afectats per sequera durant el 2023. El seguiment del Deboscat és un projecte amb 12 anys de trajectòria, impulsat pel Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, elaborat pel CREAF i que compta amb el suport dels Agents Rurals, i té l'objectiu principal de fer el seguiment dels episodis de sequera dels nostres boscos i així obtenir sèries llargues sobre la seva evolució.

En termes generals, aquest 2023 ha registrat 66.482 hectàrees de boscos que han perdut les fulles, les han assecat, o que han mort per culpa de la sequera. És la pitjor campanya de tota la sèrie i s’han registrat 573 episodis de sequera en total, dels quals 165 són nous del 2023. Pel que fa a la superfície total afectada, ha estat de 66.500 hectàrees, molt per sobre de les 40.000 de l’any 2012, que era el rècord anterior. Les comarques amb més afectació han estat les de la meitat nord, amb la Selva, el Baix i l’Alt Empordà, Gironès i Osona com les comarques més afectades. Aquest 2023 també, a diferència d’altres anys, s’ha vist un augment de decaïmenten les coníferes que no s’havia observat encara, sobretot per l’afectació de la sequera en el pi roig arreu del territori i al decalatge dels efectes de la sequera en coníferes.

Aquest resultats ens demostren que ens preocupem molt per si els boscos se'ns cremen, quan hauríem d’estar igualment preocupats perquè se’ns moren de set i de calor com ha passat aquest 2023. Ara tenim 66.500 hectàrees afectades per sequera, però recordem que tota superfície forestal cremada a Catalunya en els darrers 10 anys suma només unes 22.0000 hectàrees.

La persistència de la sequera a la qual estem immersos, ha fet que la campanya del 2023 hagi estat, de llarg, la més extensa de tota la sèrie d’anys del Deboscat (2012-2023).

De fet, aproximadament la meitat dels boscos afectats són masses forestals que ja havien patit decaïment l’any 2022 i és que, en un 60% dels casos aquests boscos que ja havien estat afectats l'any passat han mostrat un empitjorament o nova afectació aquest 2023.

Gràcies a les dades obtingudes pels Agents Rurals de cada comarca el Deboscat ha comptabilitzat les hectàrees afectades en cada cas. Aquest 2023 el Baix Empordà ha registrat el rècord de noves afectacions, amb 9.230 hectàrees, la Selva 4.650 hectàrees, el Gironès 3.320 hectàrees i Osona 2.265 hectàrees. Aquests valors estan molt per sobre dels de les campanyes anteriors.

Si mirem el detall per comarca i sumem la nova afectació amb l’antiga del 2022, aquells boscos que no s’han recuperat, veiem que les comarques amb més superfície afectada són el Baix Empordà i la Selva amb prop de 10.000 hectàrees afectades en cada cas. Les segueixen Osona, la Noguera, el Pallars Jussà, el Gironès i el Berguedà, totes elles amb afectacions d’entre 5.000 i -7.000 hectàrees. 

5.2 Milions d’euros per a retirar fusta seca dels boscos

El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural va publicar el 10 de maig uns nous ajuts per un import total de 5.250.000€ per a boscos de propietat privada afectats per sequera.El termini dels ajuts esta obert fins el dia 17 de juny i l’objectiu és incentivar les actuacions silvícoles necessàries per recuperar les masses forestals afectades greument pels efectes de la sequera en finques de titularitat privada. Concretament Tallada d'arbres morts i decrèpits i actuacions silvícoles per reduir densitats arbòries, dosificació de la competència i generació d'estructures forestals més resilients i resistents a les condicions ambientals actuals. També inclou ajuts per a la millora de la xarxa viària necessària per portar a terme les actuacions de retirada d’arbres morts per sequera.

La Corporació de Salut del Maresme i la Selva ha rebut una donació de 12.347,23 euros per part de la Fundació Oncolliga Girona recaptats en la desena edició de la cursa solidària Oncotrail de l'any 2023. L'Oncotrail és un repte esportiu i solidari que va néixer el 2013 amb l'objectiu de recaptar diners per destinar-los íntegrament a millorar la qualitat de vida dels malalts de càncer i els seus familiars, i enguany, per segon any consecutiu la Fundació ha volgut col·laborar amb l'Hospital de Blanes.

En la darrera edició, celebrada l’octubre de 2023, s’han recaptar un total de 388.845,16 euros, que han servit per dotar els hospitals de la província de Girona de material per millorar el confort dels pacients oncològics, obrir nous serveis i fer aportacions per a la investigació sobre la malaltia.

Part d'aquests diners s’han invertit en proporcionar nou equipament a l’Hospital de Blanes per millorar el confort i benestar dels pacients oncològics que reben tractament al centre, les seves famílies i al mateix temps facilitar la tasca dels professionals que tenen cura d’aquestes persones.

El material adquirit consta de mantes serigrafiades per als pacients que reben tractament oncològic a l’Hospital de Dia, un ecògraf portàtil per al servei de Medicina Interna per  millorar l’atenció a les persones amb malaltia oncològica. En aquest cas, el cap de servei de Medicina Interna de l’Hospital de Blanes, el Dr. Pere Comas, subratlla que “és una eina molt útil per poder fer ecografies a peu de llit i tenir un diagnòstic ràpid, encara que aquesta prova no descarta l’ecografia tradicional”. També destaca “el fet que és un aparell petit i fàcilment transportable facilita molt la feina, a més de rebre les imatges al moment en una tablet, facilitant així la presa de decisions”.

A més, també es compta amb equipament per adequar les habitacions de cures pal·liatives del centre, com un sofà llit, dos matalassos per alleugerir la pressió sobre les parts vulnerables del cos i prevenir les úlceres per pressió,  una grua i dues cadires de bany.

La Corporació i la Fundació Oncolliga Girona col·laboren des de fa anys per poder oferir a les persones que tenen una malaltia oncològica diferents serveis per la seva millora física i mental. Per això, la Fundació prepara una nova edició de l'Oncotrail amb l'objectiu de continuar superant xifres i poder disposar de més recursos als hospitals.