|          

El Consell Comarcal de la Selva s'adhereix a la Setmana Internacional del Compost, que, enguany, se celebra del 5 a l'11 de maig amb el lema "Compost... campió del clima". La comarca de la Selva aposta de ferm pel reciclatge de la fracció orgànica, havent estat la segona comarca catalana en inaugurar la seva planta de compostatge de residus municipals l'any 1998. Per això, a més de col·laborar en la difusió de la campanya, l'ens selvatà també ha portat a terme diferents accions.

Evidentment, la fracció orgànica que arriba a la planta de compostatge prové del model de recollida porta a porta (dels 20 municipis de la Selva que tenen instaurant aquest model) i també dels pobles que mantenen el model de recollida amb contenidors. L’espot publicitari anunciat mostra la forma de recollida porta a porta, i recorda que és la que s’està ampliant a la Selva i la que aconsegueix millores resultats en quantitat i qualitat de la matèria recollida, amb molt baixa presència d’impropis)

Aquest any 2024, el compostatge a la Selva ha fet un nou pas endavant per dos motius ben diferents: la planta de compostatge ha estrenat el nou espai de postmaduració consistent en una plataforma dotada de sistema de ventilació i rec sobre la qual s’apila el compost i que permet millorar i controlar les condicions a l’interior de la pila que acompanyen aquest darrer procés.

El Consell Comarcal ha fet arribar als pobles de la comarca adherits a la xarxa comarcal de compostaires el missatge següent: “Vols ser un dels propers 700 nous compostaires de la comarca de la Selva?”

Actualment, s'estan distribuint els compostadors provinents d'aquestes antigues sol·licituds demandes sorgides sobretot als municipis que havien iniciat el servei porta a porta, i alhora arriben nous formularis d'alta de noves persones interessades que han respost a l'anunci de la campanya.

Actualment, 20 municipis de la comarca fan recollida porta a porta de la fracció orgànica i altres fraccions de residus, de forma total o parcial a la població i al comerç: Amer, Anglès, Blanes, Breda, Caldes de Malavella, Hostalric, La Cellera de Ter, Massanes, Osor, Riudarenes, Riudellots de la Selva, Sant Feliu de Buixalleu, Sant Hilari Sacalm, Sant Julià del Llor i Bonmatí, Santa Coloma de Farners, Sils, Vidreres, Vilobí d’Onyar, i Tossa de Mar i Lloret de Mar , en aquests dos darrers casos dirigit als establiments comercials.

Catorze entitats veïnals de Lloret de Mar van presentar una moció en el plenari de l'Ajuntament per demanar el compromís municipal per tal de clausurar l'abocador del Dipòsit Controlat de Residus Sòlids Urbans del poble. L'any 2005 es va estipular que l'abocament tindria una vida útil de 24 anys i això significa que caldria tancar-lo el 2029. Per això les entitats veïnals volen assegurar-se el seu tancament però també el seu futur.

Així doncs, durant més de 15 anys, molt bona part del rebuig generat a la comarca de La Selva, el Gironès, el Baix Empordà i municipis de l’Alt Maresme s’han dipositat en l’Abocador de Lloret, i durant aquest període els veïnats propers al DCRSU han estat exposats a les olors, a les substàncies gasoses i micro-partícules que es desprenen del rebuig i que en funció de les condicions climatològiques arriben a un radi més o menys extens. Fins i tot al nucli antic de Lloret en dies ventosos es detecta l’olor provinent del dipòsit. 

A principis de Febrer de 2023, els veïns de Lloret de Mar vam veure amb preocupació la proposta de l’Agència de Residus de Catalunya, d’incrementar en 10.000 Tones anuals les entrades a l’abocador de Lloret procedents de 15 municipis que abocaven a Solius, després que aquest últim abocador es clausurés. Aquest fet va portar a 13 Associacions de Veïns (AAVV) i una Associació Ciutadana, a promoure un Manifest denominat “Front Comú per Clausurar l’Abocador de Lloret i Contra la Decisió d’Abocar a Lloret els Residus Procedents de Solius”, on s’instava a l’Ajuntament de Lloret a iniciar el Procés de Clausura i Restauració de l’Abocador previst en l’Article 20 del Reglament d’Explotació del DCRSU i s’instava a l’ARC a buscar una solució alternativa per als municipis que abocaven a Solius.

Per altra banda, els veïns recorden que el dipòsit es troba en una zona boscosa que forma part del massís de l'Ardenya-Cadiretes i està a menys de 2 km del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN). A més, també té diversos barris a un radi d'entre 1 i 2,5 km.

Per això demanen al consistori que comencin a redactar el pla de clausura del dipòsit de residus per tal que pugui fer-se efectiu el 31 de desembre del 2029. Aquest document haurà de fixar els costos de manteniment derivats del tancament i com es gestionarà l'espai una vegada tanqui. Aquest temps, però, haurà de servir a l'Agència de Residus de Catalunya perquè trobi una alternativa a on abocar tots els residus que s'hi aboquen.

Des de la plataforma SOS Lloret afirmen que esperaran la proposta de la Generalitat, però asseguren que estaran en contra de qualsevol proposta que representi o bé una ampliació del Dipòsit Controlat de Residus Sòlids Urbans, o bé una eventual nova infraestructura que sigui en forma d'incineradora perquè això representaria que la població de Lloret estaria exposada a una sèrie de gasos i micropartícules que sortiria d'aquesta planta.

 

Lloret de Mar ha acollit durant tot el mati la Jornada Catalana de la Mobilitat 2024, on s'ha parlat tant del que ha significat fins ara el sistema tarifari integrat com la perspectiva de futur. Enguany, han rebut a un gran nombre de professionals del sector, ja que el tema ha tractat és d'un gran interès. 

La Jornada Catalana de la Mobilitat és l'esdeveniment de referència per al sector de la mobilitat i el transport públic a Catalunya i cada any té lloc en un dels seus municipis associats a l'AMTU. Lloret de Mar està associada a l'AMTU des de l'any 2018, i enguany la jornada s'ha dut a terme al Teatre municipal.

Ja fa anys que la reclamació d'un únic sistema tarifari integrat únic per a tot Catalunya està sobre la taula, i ara, amb la implementació de la T-mobilitat, podria fer-se realitat. En aquesta edició, la jornada tractarà sobre com i quan pot ser possible una integració tarifària per a tot Catalunya.

En aquesta jornada han pogut escoltar tant la veu de les administracions com dels municipis. Adrià Lamelas, alcalde de Lloret, ha afirmat que la jornada permet posar el focus en matèria de mobilitat i crear sinergies i aliances estratègiques amb una associació com l'AMTU.

Lloret de Mar inicia la XXIV edició de les Jornades Gastronòmiques de l'Arròs al municipi. Es tracta d'una jornada que té com a objectiu mostrar el talent i la creativitat dels bars i restaurants lloretencs en la preparació d'innovadores receptes d'arròs, plens de sabor i tradició. La jornada es portarà a terme de l'1 de maig al 2 de juny en diferents establiments de Lloret.

Per consultar quins són els establiments de Lloret que participen en aquesta edició de les Jornades Gastronòmiques de l'Arròs es pot fer a través de la pàgina web del Gremi de Bars i Restaurants de Lloret de Mar, on també hi ha un llistat dels menús que ens proposen.

Blanes va tancar la celebració de la Diada de Sant Jordi aquest cap de setmana amb la 37a edició del Concurs de Murals al Carrer. El tradicional esdeveniment es va allotjar al Passeig de la Mestrança, una immensa sala d'exposicions a l'aire lliure on la canalla va desplegar la seva imaginació i sensibilitat amb les diferents composicions plasmades en les 135 fustes de grans dimensions que es van disposar al llarg del passeig. Enguany van participar prop de 750 escolars d'arreu del municipi.

Els i les alumnes procedien de totes les escoles del cicle d'educació primària, així com de l'Escola d'Educació Especial Ventijol. Se'ls va proveir del material necessari per poder pintar, amb un termini que va començar a les 10 del matí i es  va allargar fins a la una del migdia.

Enguany, pel que fa a la temàtica que havien de tenir les composicions, hi va haver dues opcions. D'una banda, la lliure elecció que sempre es dona als joves artistes perquè pintin el que vulguin. De l'altra, es va proposar que s'inspiressin en una activitat que havia de tenir lloc aquest cap de setmana, però es va decidir ajornar per la primera quinzena de juny per la previsió de pluja que hi havia durant tot el cap de setmana. Es tractava de la celebració del tret de sortida de la 30a Vila Gegantera de Comarques Gironines.

El certamen es va completar a la tarda amb el lliurament dels premis als i les diferents classificades. L'alcalde de Blanes, Jordi Hernández, acompanyat del tinent d'alcalde de Cultura, Jordi Calvet, Albert Sanz, i de la regidora d'Educació, Glòria Agudo, van encapçalar l'acte que va servir per desvelar els guanyadors i guanyadores.

Es van lliurar un total de sis premis repartits de la següent manera. Per una banda, dos primers premis triats en les dues categories: la "A", de 8 a 10 anys; i la "B" d'11 a 12 anys. Per l'altra banda, també hi va haver una 'Menció Especial' per a cadascuna de les dues categories, que enguany havia proposat als participants inspirar-se en la celebració de Blanes com a 30a Vila Gegantera de Comarques Gironines.

En la categoria "A" (3r i 4t d'educació primària de 8 a 10 anys) el primer Premi va ser per la Carla Buixó, la Sofia Moreno, la Daniela Rodríguez i la Paula González, alumnes de Col·legi Santa Maria. Pel que fa a la categoria "B" (5è i 6è d'educació primària d'11 i 12 anys), el primer premi va ser per la Marisa Garí, la Jasmin Kheir, la Mireia Nieto i la Lia Marinat, alumnes de l'Escola Pinya de Rosa. I, per acabar, a la categoria de Mencions Especials 'Blanes Vila Gegantera' es van atorgar premis al grup d'alumnes de l'Escola Cor de Maria a la categoria "A" i al grup d'alumnes de l'Escola Quatre Vents a la categoria "B".

Cada component dels sis grups d'escolars que han estat guardonats pel seu respectiu mural han rebut com a premi un lot de material escolar.

 

A prop de 400 persones s'han reunit aquest cap de setmana a Riudarenes per assistir a la segona edició del FestiNAT, un espai de trobada per la gent naturalista i no naturalista que vol aprendre coses sobre la natura i sobre les entitats que treballen per conservar-la. El festival ha estat tot un èxit, ja que han superat les xifres d'assistència de l'any passat, alhora els ha permès convertir-se en un dels festivals de referència al territori.

El FestiNAT ha comptat amb contribucions de les persones i entitats que treballen en la recerca, la conservació i la divulgació de la biodiversitat, d'arreu del país i especialment a les de l'àmbit proper. Amb múltiples activitats de camp, pràctiques, xerrades, lúdiques i de formació, per a tots els nivells, per ampliar coneixences, aprenentatges i experiències.

Alhora, ha estat pensat per tenir cura de les diversitats, amb espais de calma, pensant en totes les franges d'edat -de la infantesa a la veterania-, nivells d'expertesa i sensibilitats. Obert a les arts -plàstiques, musicals, literàries, culinàries-, entenent que la natura també és cultura.

D'altra banda, la celebració del FestiNAT ha suposat també el tret de sortida a la Setmana de la Natura que s'organitza per promoure accions a favor de la conservació de la natura i donar a conèixer les entitats ambientals a la ciutadania. Les més de 50 activitats que s'han preparat per al FestiNAT es podran trobar durant la setmana a la natura en altres espais.