Notícies

En el marc de l’onzena edició de la Fira de la Llet de Vilobí d’Onyar, es va organitzar una taula rodona on sis joves ramaders catalans de diferents punts del territori van reflexionar sobre el rendiment actual del sector lleter. Tots ells van coincidir en assenyalar que les granges de vaques de llet a Catalunya «estan destinades a morir» i ho van atribuir a algunes causes principals que es troben en l’ordre del dia. Com la pujada dels combustibles i les matèries primeres i el preu de venda fixat pel mercat. D’altra banda, també van reclamar més suport per part del sector públic i polític.

La Confraria de Pescadors de Blanes va ser el lloc escollit divendres per allotjar la presentació dels resultats del projecte Grup d'Acció Local Pesquer 2022 desenvolupat a Blanes des del juny del 2021 fins aquest passat setembre. Ha consistit en diverses accions per promocionar el consum de peix, vinculat a la marca 'Blanes Arran de Mar'. Divendres va ser el moment de presentar les primeres conclusions. A Blanes el seu desenvolupament ha inclòs accions i projectes per impulsar i fomentar el desenvolupament local en matèria empresarial, turística, d'ocupació i formació. S'ha volgut potenciar i reforçar el posicionament de la marca del municipi, la singularitat del territori a través de la tradició pesquera de la ciutat i el sentit de pertinença de la població. 

L’acte es va tancar portant a la pràctica dues de les receptes de cuina popular marinera. Se'n va encarregar d'elaborar-les l’Aula Gastronòmica Grenyal, i van consistir en poder degustar escabetx de sardines i fideus amb gambes, sípia i botifarra. Un cop finalitzat l'acte de cloenda, encara va haver-hi un al·licients més a la mateixa Confraria de Pescadors, amb la projecció del documental 'El darrer mestre d'aixa', una producció del cineasta blanenc Raúl Busquets projectada amb la col·laboració de l'Associació Cultural La Focal. Inicialment també estaven previstes les festives intervencions de la Colla Gegantera de Blanes i la Colla de Diables Sa Forcanera, però es van haver de suspendre a causa de la pluja. 

En el projecte GALP 'Blanes Arran de Mar' han col·laborat el Departament de Promoció de la Ciutat, l'Arxiu Municipal, el Grup d'Acció Local Pesquer, el Fons Europeu Marítim i de la Pesca, i el Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat. La operació ha estat finançada pel Fons Europeu Marítim i de la Pesca.

Vidreres treballa per establir noves vies de comunicació amb la seva ciutadania. En primer lloc, l'àrea de comunicació i participació ciutadana acaba de llançar el WhatsApp municipal, un servei que permet comunicar-se directament amb l'ajuntament per la plataforma de missatgeria instantània més habitual entre els usuaris i usuàries. Es tracta d'un servei personalitzat que contesta dubtes, traspassa incidències o queixes i també informa sobre la programació d'actes al municipi o altres qüestions. El procediment per poder accedir al servei es pot iniciar a l'enllaç de continuació, el qual obrirà directament la pestanya d'inici de conversa a l'aplicació WhatsApp: https://wa.me/message/OJVFZJV2XD7AH1 . Convé ressaltar que no es tracta d'un grup de WhatsApp i que la privacitat de l'usuari està garantida.

Una de les altres iniciatives per incentivar la comunicació directa amb el municipi, és el cicle de sessions "Parlem de". Unes cites que funcionaran com assemblees per escoltar l'opinió de la ciutadania amb un tema diferent cada mes. El primer mes, la reunió tractarà el tema de les ocupacions il·legals, un tema d'actualitat en l'ordre del dia a causa de l'aprovació de la proposta de llei de fa dues setmanes, que reclamava atorgar a l'Ajuntament del municipi o als veïns afectats el dret de poder denunciar una ocupació conflictiva. De moment, les sessions seran presencials, però el projecte es troba en observació: si funcionen més en format telemàtic que en presencial, el format del projecte "Parlem de" pot passar a ser telemàtic.

Ja és oberta una convocatòria pública per oferir a la ciutadania de Vidreres l'opció de disposar d'un hort urbà per l'autoconsum. La intenció rere el projecte és fomentar la cultura de la salut al municipi i regalar l'oportunitat de conrear un hort, ja que no tothom disposa del terreny per fer-ho. La convocatòria romandrà oberta fins al dia 24 d'octubre, i amb aquestes sol·licituds s'elaborarà una llista de reserva de possibles usuaris que cobreixin les vacants.

Les llicències s'atorgaran, mitjançant sorteig públic, per un període de 4 anys, improrrogables, a comptar des del seu atorgament. En el cas que un hort quedi sense cultivar més de 3 mesos aquest podrà ser adjudicat de nou.

Si hi ha moltes sol·licituds durant aquest any, s'estudiarà destinar més espais del municipi per aquest projecte. Ara, encara volen observar quina és la seva participació i si el funcionament de les llicències és el correcte.

El terreny que s'utilitzarà per a aquesta finalitat està situat al costat de l'escorxador de Vidreres. Es tracta de tres parcel·les d'horts urbans individuals, delimitades per tanca perimetral de suports de fusta i tela metàl·lica i amb porta d'accés individual a cada parcel·la. Les parcel·les compten també amb aigua potable municipal amb el seu comptador d'aigua.

Durant la festa major de Santa Coloma de Farners va tenir lloc una baralla que va acabar amb una víctima per apunyalament traslladada a l'Hospital Trueta de Girona, on es continua recuperant. 

En la interlocutòria del cas, el jutge conclou que els fets són constitutius d'un delicte d'assassinat en grau de temptativa i no d'homicidi perquè l'agressor va apunyalar la víctima amb traïdoria i aquesta no va tenir cap possibilitat de defensar-se. El jutge tampoc es creu la versió de l'acusat, que es va presentar voluntàriament a comissaria gairebé dos dies després dels fets i que manté que les lesions s'haurien produït en legítima defensa. A la interlocutòria, tampoc veu acreditat que el consum de drogues al·legat per la defensa influís en els fets i conclou que tenint en compte la gravetat de les lesions, en cas de sentència condemnatòria, la pena s'hauria de moure amb condemnes que van dels 7 anys i mig als 15 anys de presó.

El jutge va decretar dimarts a presó provisional, comunicada i sense fiança per a un dels tres detinguts, el considerat autor material, i va deixar en llibertat els altres dos investigats per la baralla. El jutjat, però, els va imposar l'obligació de comparèixer setmanalment i els ha prohibit acostar-se a menys d'1 quilòmetre de la víctima. 

La causa està oberta per un delicte d'assassinat en grau de temptativa. Arran de l'atac, els Mossos d'Esquadra es van fer càrrec del cas i també va investigar l'apunyalament com un possible delicte d'odi perquè sospitaven que, darrere de l'agressió, hi podria haver motivacions racistes. Els arrestats eren d'estètica skin head. El jutjat, però, en aquest punt de la instrucció no ho recull a la interlocutòria de presó. En aquest sentit, la població de Santa Coloma de Farners va organitzar ahir dijous una concentració antifeixista. Una entitat que ja s'ha fet veu més d'un cop a la vila a causa d'aquests tipus d'agressions i amenaces. Ahir, reclamaven que els fets es reculli com un delicte d'odi de violència racista i també la implicació de les administracions i entitats del municipi.

Maçanet de la Selva és una de les poblacions amb més ocupacions a la comarca i també a la província de Girona. Una problemàtica que acull 170 ocupacions a les urbanitzacions del municipi. Segons explica l'alcaldessa Natàlia Figueras, es tracten de cases de fons voltors i bancs que no fan res per evitar-ho. 

Altrament, també cal diferenciar el protocol d'actuació des de l'Ajuntament de Maçanet de la Selva segons el tipus d'ocupació. Si es tracta d'una ocupació per necessitats socials, com la impossibilitat de continuar pagant la hipoteca d'un habitatge, l'ajuntament treballa per ajudar a la família afectada. En el cas contrari, el de les ocupacions amb finalitats d'activitats il·lícites, el protocol es diferent: es treballa amb les entitats policials de la zona contra aquella ocupació. Però, davant la normativa actual, els ajuntaments no poden avançar en el desallotjament d'aquests tipus d'ocupacions si no hi ha denúncia per part dels propietaris de l'habitatge. Ara, amb la reforma legislativa anunciada el darrer dimecres, els ajuntaments i comunitats de propietaris si podran denunciar les ocupacions conflictives. Un fet que l'Ajuntament de Maçanet ha acollit amb bones expectatives i a l'espera que funcioni per lluitar contra les ocupacions al municipi.